dijous, 15 de juny de 2017

Crònica de l'homenatge al gran pintor Lluís Flotats i Canals, celebrat al Centre Cívic del Coll, i entrevista amb un dels fills de l'artista


Aquest passat 8 de Juny va tenir lloc al Centre Cívic elColl-La Bruguera un homenatge al gran pintor català Lluís Flotats i Canals. Aprofitant que aquest any se celebra el centenari del naixement d’aquest artista, el Centre Cívic el Coll-La Bruguera ha estat el marc idoni per reivindicar la figura d’en Lluís Flotats. El pintor va néixer a Gràcia i també ha estat veí del Coll. Aquest homenatge està emmarcat dins dels actes de la Festa Major delColl, que finalitzen aquest diumenge, 18 de Juny. Al Centre Cívic el Coll-La Bruguera  es podrà visitar, de manera gratuïta i fins al 30 de Juny, una exposició composada per una sèrie de quadres representatius de l’obra del pintor.


En Lluís Flotats ha estat un artista mereixedor de diversos honors i guardons, entre els que destaca La Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Entre 1932 i 1979 van tenir lloc 80 exposicions de la seva obra a ciutats com Barcelona, Madrid, Mallorca, París, Miami Montevideo i Caracas. A més de Barcelona i París també ha estat a Caracas, on va viure 18 anys. Els seus quadres estan repartits per museus i col·leccions particulars d’Europa i Amèrica. A la seva obra hi podem trobar des de paisatges rurals i urbans fins a bodegons i figures humanes.


A la presentació de l’acte d’homenatge a en Lluís Flotats hi van assistir familiars i amics del pintor, això com entitats i veïns del Coll. Lluís Flotats, un dels fills del pintor, va fer una divertida i interessant presentació de la figura del seu pare com a persona i com a artista.


A continuació us deixem un vídeo d’aquesta presentació, gravat per la Televisió de Gràcia.



Us deixem un altre vídeo de la presentació. Aquest enllaç us portarà al Facebook del Centre Cívic El Coll - La Bruguera.

 https://www.facebook.com/ccelcoll/videos/1096357713799065/

Després d’aquesta presentació els assistents a l’homenatge van gaudir d’un agradable pica-pica.

A més d’aquest homenatge, també us afegim una entrevista amb en Lluís Flotats (fill), a on podeu aprofundir encara més a la figura del gran pintor català i veí del Coll, Lluís Flotats i Canals. Aquí us deixem amb uns extractes de l’entrevista:


“En el personal va ser el meu pare i va tenir tres fills. Ell va a començar a treballar als laboratoris Dr. Andreu en el Tibidabo i netejava les ampolles. Deia que era qui millor les netejava. Amb això tenia uns guanys i amb això es pagava l'escola de dibuix a on hi va anar a totes. N'hi havien a Barcelona, bé, art d'oficis, a tota arreu i feia practiques a Can Teixidor que era un annexa de Bruguera i es dedicaven a l'enquadernació. Allà, amb el Ramon Teixidor pare, li deixava dibuixar. Li donava paper d'amagat, perquè el meu avi no volia que el seu fill fos artista. En aquest temps, ningú pare volia que el seu fill fos artista. El que volia és que estigués netejant ampolles perquè cada dissabte li pagaven la setmanada o que fossi fuster com ell i així podria cobrar. En canvi un artista era més complicat però al final ell va anar treballant, va anar a l'escola i el primer premi que va rebre va a ser a Gràcia".

"Ell va néixer a Gràcia, a baix de Gràcia i després va venir a viure al Coll. Hi va guanyar el primer premi d'artistes graciencs. Això és un honor que el teu barri et faci una condecoració així. Això li va donar palanca per entrar en altres llocs i anava exposant allà on podia. Al centre catòlic de Gràcia, fins que va guanyar la medalla Sant Jordi als anys 50, amb l'edat de 25 o 30 anys i això com condecoració important va ser el cop fort que va impulsar la seva carrera. Abans aquest premi ho donava la Diputació. Ara ho dóna la Generalitat. Va ser el Marqués Florit qui el va condecorar i va ser quan va pujar com l'escuma. Se’n podia presentar en qualsevol galeria d'art de Barcelona i no tenia cap problema."

"Quan estava en el seu moment culmen de la seva carrera, va ser el salt del trampolí i es va anar a viure a Caracas. Quan va arribar a Caracas el primer que va fer és contactar amb el Centre Català de Caracas, perquè ell exercia de català allà on anava. Ell presumia de ser català i a aquest casal va conèixer figures com en Carles Pixonier, ex alcalde de Barcelona, qui li va obrir moltes portes a Caracas . Es va relacionar amb molts empresaris catalans que vivien a Caracas i ells es van convertir en els protectors d'en Flotats perquè eren els que compraven quadres. En aquella època tothom tenia diners a Caracas, no és com ara. Això li va donar l’oportunitat d'entrevistar-se amb gent com en Paul Casals. També amb el president de la república que en aquesta època era en Rafael Caldera. Li van donar una acreditació de periodista i va poder entrevistar a aquestes persones. També va conèixer al Josep Pla i li van donar una hora de ràdio. Els diumenges al matí feia un programa en català."

"També feia quadres per encàrrecs i quan venia a Catalunya portava l'encàrrec de pintar els pobles dels catalans que vivien a Caracas. Quan tornava a Caracas feia una exposició i ja tenia tots els quadre venuts."

"Hi ha quadres que m'agraden molt del meu pare, com és El Triomf de l'amor, que està en aquesta exposició. Aquest quadre ho va fer amb en Rafael Poleo que era un periodista molt reconegut a Caracas, del diari Nacional. Se'n van a anar en un veler i durant 7 dies van fer les llegendes (versos) i el meu pare va interpretant-los amb els dibuixos, en aquest gravat del qual tenim una mostra en aquesta exposició. El va editar en una mida molt gran i això va agradar molt i jo vaig tenir el gust de conèixer en Poleo. D'això es va fer un llibre que ho va presentar en Joan Manuel Serrat. Va ser l'època que no va voler cantar el 'La, La' en castellà i va marxar, perquè va fer unes declaracions i en Fraga el va castigar. Li va dir: Ja no tornis per aquí!. Serrat tenia programada una gira per Amèrica llatina i ell va fer la presentació del llibre."

"També va coincidir que es feia una revista que es deia la Bohèmia i el meu pare va fer una portada i les fulles del mig. Va fer anuncis publicitaris per aerolínies veneçolanes com VIASA, que feia vols internacionals i els hi va decorar un avió. Per motivar als residents italians, que hi ha molts a Veneçuela, hi van fer una promoció per fer vols Itàlia-Veneçuela i viceversa. Hi va fer una decoració amb les hostesses vestides amb la vestimenta regional. Amb aquesta mateixa empresa va editar una revista per l'empresa i els passatgers. Ell va fer la fotografia i disseny d'aquesta revista i després li van concedir el teatre nacional de Caracas per muntar una obra de teatre. Li agradava el teatre. Jo dic que s'ho va copiar de mi que també m'agradava el teatre i va tenir enveja (riu)."

"El meu pare feia el que volia. Entrava a clubs on no era ni soci i feia clients que li compraven els seus quadres."

"On és el problema del no reconeixement d'en Flotats a Barcelona? Doncs que no es pot estar 14 anys fora sense exposar a Barcelona o mantenir cap vincle ni tenir un marxant que moguessin la seva obra aquí. Aquest va ser el problema de que no s'hagi reconegut la seva obra. Per aquesta raó va perdre també el vincle que va tenir als inicis de la seva carrera i una mostra d'això és que el meu pare va compartir estudi de creació a París amb l'Antoni Tàpies. Hi compartien l'estufa que el meu pare tenia i en Tàpies no, però quan en Flotats va tornar a Barcelona es va trobar que aquest artista havia crescut i la seva fama s'havia quedat a Caracas. A la Plaça del Rei es va fer una exposició sobre artistes catalans, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya. Just el meu pare va coincidir enlloc amb en Tàpies però jo vaig veure que aquesta amistat ja no existia."

"Vull explicar una història del restaurant Bufarulls, que és un restaurant de cargols molt típic, i que és al carrer Escudellers. Hi havien els pollastres a l'ast al carrer. Al menjador hi han unes botes de vi que estan pintades pel Flotats i estan restaurades. La persona que les va restaurar les va signar i quan van anar li van dir que es pensaven que s'havia mort. Quan en Flotats va tornar va fer exposicions a galeries espanyoles, a la Canuda, a galeries que ja ni hi són. Després va fer una trobada d'artistes internacionals. Van fer uns frescos al Monestir de Sant Cugat. Allà ni li van donar un tros de paret. A l'Església de la Bonanova van pintar els sants que hi ha allà. El lloc més entranyable- i ho dic perquè m'arriba al cor- a on es poden fer coses d'en Flotats, és al carrer Llibreteria i es diu 'El Mesón del cafè'. Aquest lloc té molts anys i no han tocat res. Està igual. Enfront de la barra hi ha unes pintures d'en Flotats que molta gent les coneix i a més les han tractat molt bé. Hi estan exposades amb molta cura.”

1 comentari:

  1. EL Triomf de l'amor ORIGINAL que parla al fill de LUIS FLOTAS I CANAL ESTAN AL POBLE DE LLINARS DEL VALLES i MES 45 pintures
    sorti de Caracas tornar per viure a CATALUNYA de tornada familia y pintures cap a casa Salutacions

    ResponElimina